Vam néixer del Barça, i mai ens ho vam plantejar, com a fills i néts de culés. La deesa fortuna, que sovint esquivava els nostres colors, ens va fer conèixer que era la màgia del futbol veient jugar el Dream Team de Johan Cruyff i Charlie Reixach. Wembley va ser un el primer èxtasi. Atenes, el símbol de no sempre guanyaríem. Ens vam anar fent grans, sabent qui eren els nostre enemics impronunciables als qui sempre plantaríem batalla, i descobrint la nostra història: Les alegries immortals i les jornades amargues, les derrotes històriques i els moments de glòria. El Barça de les Cinc Copes, i la final de Berna; la demostració de sentiment de Basilea i els tristos penalties de Sevilla; Kubala i Di Stefano; Les Copes del Generalísimo i el cas Guruceta
Pero també som, els partits vistos des de qualsevol lloc i qualsevol “tele” i l’emoció dels gols. Les converses apassionades a l’escola i al bar de la facultat. Tenir clar que en diem “futbol” i no “fútbol” i que per televisió mai no expliquen bé un partit. Que sempre que cridem que visqui el nostre equip, hem de cridar que visqui la nostra pàtria i que el món del Barça és ple rituals d’aprenentatge, de comunió i catarsi, però també de confessió comunitària, de recolliment, de pecats, d’al•leluies i himnes. De diables i redemptors.
Portem la bufanda de l’avi i la ràdio del pare a l’Estadi, i aquest, amb el que abans anàvem a Can Barça avui es resigna a perdre’s alguns partits en viu, per veure’ns gaudir a nosaltres. I nosaltres, veterans de segons quins combats, mirem alegres com nous nens arreu es vesteixen amb petitíssimes samarretes blaugranes, com aquella diminuta equipació que tenim dels anys 80, i que, passats els anys, es mantenen els càntics amb els que nosaltres vam perdre la veu, en una prova de maduresa.
Sabedors d’on venim, néts d’un barcelonisme sentimental i fills espirituals del Dream Team, avui, triomfants a Roma, com mai en la nostra dissortada però rica i plena història, no podem deixar d’emocionar-nos recordant l’avi. Ell ens va fer del club i ell, del qui hem heretat colors i emoció, des d’algun racó, també ha celebrat aquest any màgic, en que en Pep Guardiola i els seus nois han acostat la glòria del Barça a l’eternitat.
